Palau d'Hivern
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Hermitage | |||
| Arquitecte | Francesco Bartolomeo Rastrelli | |||
| Construcció | 1754 1762 | |||
| Ús | residència oficial | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc elisabetià | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dvortsovy Municipal Okrug (Rússia) (en)  | |||
| ||||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Elisabet I de Rússia | |||
| Ocupant | Hermitage | |||
| Lloc web | hermitagemuseum.org… | |||
.jpg)
El Palau d'Hivern, rus: Зимний дворец Zimni dvórets, és un palau imperial de Sant Petersburg (Rússia) construït per ordre d'Elisabet I de Rússia (filla de Pere el Gran) de 1754 a 1762. Fou entre 1732 i 1917 la residència oficial dels tsars de Rússia. Està ubicat al Moll del Palau, a la vora del riu Nevà i la plaça del Palau, prop del lloc on estava situat el primitiu palau de Pere El Gran; el Palau d'Hivern actual és el quart que es construí i que va patir contínues remodelacions entre 1730 i 1837, quan fou seriosament danyat per un incendi i va ser reconstruït de manera immediata. L'assalt al palau de 1917 es va convertir en una icona de la Revolució Russa.
Caterina II de Rússia (1729-1796) va fer edificar una nova part anomenada l'Ermitage (Эрмитаж), on rebia els convidats i on guardava la seva pinacoteca particular. És d'aquesta part on el Palau d'Hivern va rebre el nom de Museu de l'Ermitage. Fou Alexandre I de Rússia (1777-1825) qui va declarar el palau museu imperial.
El palau fou construït amb una aspecte monumental, ja que havia de reflectir la grandesa i el poder de la Rússia imperial. Des del palau, el tsar i autòcrata de totes les rússies governava sobre un territori de 22.400.000 km² (quasi 1/6 de la superfície continental terrestre) i sobre 176,4 milions de persones. És producte del disseny de nombrosos arquitectes, entre els quals destaca el treball de Bartolomeo Rastrelli, en l'estil que es va denominar barroc elisabetià; el palau verd i blanc posseeix una forma de rectangle allargat. L'edifici conté 1.786 portes, 1.945 finestres, 1.500 habitacions i 117 escales. La seva façana principal té una longitud de 150 m i 30 m d'altura. La reconstrucció de 1837 no va modificar l'aparença exterior, tot i això, es van redissenyar grans sectors del seu interior en una gran varietat d'estils i gustos, motiu pel qual el palau és descrit com «un palau del segle xix inspirat en un model d'estil rococó».
El 1905, el palau fou escenari del Diumenge Sagnant, tot i que per aquesta data la família imperial de Nicolau II ja havia optat per fixar la seva residència al palau d'Alexandre que es troba més retirat i més segur al complex de Tsàrskoie Seló, i tan sols tornaven al Palau d'Hivern en ocasions molt especials o de naturalesa formal. Després de la Revolució de febrer de 1917, durant un temps breu, el palau fou la seu del govern provisional rus, liderat per Aleksandr Kérenski.[1] Posteriorment aquell mateix any, el palau fou atacat per un grup de soldats i mariners de l'Exèrcit Roig, la qual cosa fou un acte transcendental per al futur naixement de l'estat soviètic.
El Vestíbul Blanc és una estança del Palau d'Hivern dissenyada l'any 1841 per l'arquitecte Aleksandr Briul·lov com a commemoració del matrimoni del tsarévitx Alexandre II de Rússia i Maria de Hessen-Darmstadt. La construcció es va dur a terme coincidint amb les obres de reconstrucció amb motiu de l'incendi esdevingut el 1837. Mentre l'exterior del Palau d'Hivern es va reconstruir seguint l'estil original del segle xviii, les estances de l'interior es va redissenyar seguint nombrosos estils diferents segons els designis dels seus ocupants. El vestíbul i les habitacions contigües constituïren les estances privades del tsarévitx i la tsarevna fins que van esdevenir tsars el 1855. És d'estil neoclàssic: el sostre és de volta gravada suportat per columnes corínties coronades per estàtues que representen les arts. Avui dia és una part del Museu Hermitage i conserva la seva decoració original.
Referències
[modifica]- ↑ Encyclopedia of Contemporary Russian Culture (en anglès). Taylor & Francis, 2012, p. 248. ISBN 9781136787850.
Vegeu també
[modifica]